dijous, 26 de març del 2009

En el record de Ricard Salvat


Dolor i decepció per la desaparició d'un home, d'un amic, d'un d'aquells homes grans, tan grans, que com els herois clàssics semblen immortals. Ara bé, també la decepció, per tot allò que li havíem d'haver dit, i li havíem d'haver fet, a Ricard Salvat, i no li vàrem dir ni fer. Ens pensàvem que sempre hi seria i ara ha traspassat, ja no hi és. Els panegírics que ara sentirem i llegirem, no li esborraran la injústica d'un cert exili interior a la que va estar sotmès en el nostre país durant les primeres dècades de la democràcia, incòmode segurament com els veritables intel·lectuals, compromesos amb la seva societat i el seu temps, compromesos amb la llibertat i la justícia social, amb la cultura, en el seu sentit més vast i més ampli, amb la cultura amb majúscules. Incòmode a un poder mesocràtic i, per tant, conservador.

Va formar part d'una generació que va viure la Guerra Civil en la seva infantesa i forma part d'aquell grup selecte i molt minoritari que són els que a contracorrent van aixecar des d'un esperit crític i lliure, des del compromís, la cultura del nostre país. I paradoxalment, la normalització democràtica els va deixar al marge.

A Tortosa el vam voler recuperar i reconèixer, però ens vam quedar molt lluny del que es mereixia. Pregoner de la Festa del Renaixement del 2000, aquell mateix dia sopant després del pregó, m'explicava la seva idea del que seria el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, que després posaríem en marxa amb el regidor de Cultura Lluís Martín Santos, projectant Tortosa en l'agenda cultural de tota la Mediterrània. Un gran projecte, una projecció de la riquíssima personalitat de Ricard Salvat. Un festival que hauríem de recuperar com homenatge permanent, tot i que no puc evitar pensar que sense ell, res no serà el mateix. Però com a mestre, ha fet escola arreu dels països riberencs del nostre mar i la millor manera de recordar-lo és continuant la seva tasca de la mà dels seus deixebles.

Gràcies Ricard, descansa en pau, els teus amics i veïns de Tortosa et tenim ben present en el record.

Joan Sabaté i Borràs
Senador i president del PSC a les Terres de l'Ebre

Lizárraga: "Volem millorar la seguretat viària de la N-340 al seu pas per l'Aldea

El Congrés aprova una iniciativa que preveu mesures com l´increment dels passos de vianants

La diputada del PSC Lluïsa Lizárraga s´ha felicitat avui per l´aprovació ahir a la tarda en la Comissió de Seguretat Viària del Congrés d´una iniciativa per tal que, en el termini de tres mesos, i mitjançant el diàleg amb l´Ajuntament de L´Aldea i la Generalitat de Catalunya, es duguin a terme mesures urgents de millora en la seguretat viària en el tram urbà de la N-340. Aquestes mesures, ha explicat Lizárraga, "poden suposar, per exemple, l´augment dels passos de vianants".

Pel que fa a l´eliminació del peatge a la AP-7 que demanava CiU, no s´ha inclòs en la iniciativa aprovada ahir perquè, ha recordat Lizárraga, "ja hi ha converses entre el govern central i la Generalitat per arribar a acords en aquesta matèria". D´aquestes negociacions, ha afegit, en podria arribar un acord que suposaria un import per al període 2009-2011 de 15,92 milions d´euros, i que podria arribar fins als 23,5 milions d´euros si, a més dels vehicles lleugers, s´inclouen els que tenen entre 3,5 i 12Tm. “Una proposició no de llei a la Comissió de Seguretat Viària”, ha conclòs Lizárraga, “no és el mètode adequat per dur a terme aquestes reivindicacions”.

divendres, 20 de març del 2009

L'Oficina, a Ginestar


Representants de l'Oficina parlamentària de les Terres de l'Ebre es van reunir aquest dijous amb l'alcalde de Ginestar, Josep Maria Domènech, i els regidors del grup socialista en el marc de les visites que l'oficina realitza al territori. A la reunió, hi van assistir Francesc Miró, secretari d'Acció Parlamentària i diputat provincial, Maria Beltran, diputada provincial, els diputats al Parlament de Catalunya Dolors López i Joaquim Paladella, i el secretari de Política Municipal del PSC a les Terres de l'Ebre, Manel de la Vega.

No podem perdre més trens

Sempre he reivindicat, allí on he estat, l'orgull de ser ebrenca, reclamant per al nostre territori més atenció i més oportunitats. Però, de vegades, en mirar el passat per intentar esbrinar quin pot ser el nostre futur, malgrat el meu natural optimisme, tinc la sensació que som nosaltres mateixos els que deixem escapar moltes oportunitats. I tot, per culpa d'allò que anomenem "la cultura del no". Com la majoria d'ebrencs i ebrenques, sóc la primera a negar-me a qualsevol agressió que pugue hipotecar el nostre futur. Què passa, però, amb aquelles oportunitats que se'ns presenten, i que poden ser font de riquesa o aportar noves oportunitats al nostre territori? Com els crios davant un plat que no coneixen, diem no sense provar-ho (per si de cas).
Podria posar un grapat d'exemples, però actualment n'hi ha un que em preocupa especialment. Una gran empresa, una foneria exactament, ha decidit invertir per instal·lar-se al polígon Catalunya Sud. Això ha de donar feina a unes 500 persones, sense comptar els llocs de treball indirectes que es puguen crear: contrucció de les instal·lacions, transports, subministraments, etc.
En els moments actuals en què la feina és escassa, i que falten inversors que puguen creure que casa nostra és un bon lloc per invertir, uns quants diuen que "no" i sembla que tot trontolla. Doncs si aquesta empresa compleix amb els paràmetres legals, és perquè està preparada per no ocasionar cap conflicte mediambiental ni de cap tipus, i em sembla que la normativa actual és prou restrictiva com per assegurar que això serà així.

Els alcaldes afectats, els de Tortosa i l'Aldea, semblen mirar cap a una altra banda. El de Tortosa deixa passar l'ocasió de solucionar definitivament el problema del subministrament de l'aigua al polígon Catalunya Sud, justament per donar corda a uns quants amb interessos personals, només perquè ja li anava bé enfrontar-se amb els governs socialistes de Catalunya i de l'Estat. Prefereix muntar el numeret en contra del govern municipal anterior, abans que escoltar i trobar solucions als problemes. L'alcalde de l'Aldea, que fins ara era dels més interessats en que aquest projecte prospere, ara sembla que s'arronsa davant d'aquests que no volen que res ni ningú vingue al nostre territori.

És hora d'analitzar el perquè perdem tants de trens, i ser sincers amb nosaltres mateixos. Hem de veure que el problema, potser, és que tampoc deixem que els trens que passen s'aturen.

Dolors López Ortega
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya

dijous, 19 de març del 2009

"És el moment de lliurar la batalla pel traçat de l'A-68 per Catalunya"

El president de la Cambra de Comerç, José Luis Mora, i el senador Joan
Sabaté han informat avui de la reunió mantinguda amb el secretari d'Estat de Planificació Víctor Morlan que titllen de positiva

El president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, i el senador de l'Entesa Catalana de Progrés, Joan Sabaté, han informat avui de la reunió mantinguda aquest dimarts passat amb el secretari d'Estat de Planificació del Ministeri de Foment, Víctor Morlan. En el transcurs de la reunió, tots dos van reiterar la posició de les Terres de l'Ebre per tal que la connexió de l'A-68 es faci a través de l'Eix de l'Ebre a la vegada que es desdobli la N-420, que a través de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre dóna sortida al camp de Tarragona, el que s'ha vingut anomenant l'opció catalana. “És el moment de lliurar la batalla pel traçat de l'A-68 per l'Ebre i la N-420”, han assenyalat, “davant la mobilització legítima que s'està produïnt al país Valencià, cal treballar plegats perquè finalment l'opció catalana sigui la que es desenvolupi. El nostre territori necessita d'aquesta infraestructura, és vital per al nostre creixement i hem de treballar plegats perquè així sigui”.

En aquest sentit, Mora ha recordat, de la mateixa manera com li van explicar a Morlán, que l'opció catalana és la més econòmica i la que menys impacte medioambiental pot originar. I és que aquesta opció només representaria per part de l'Estat la realització de l'obra des de Valdeargorfa fins a Gandesa, ja que a partir d'aleshores, seria la Generalitat la que assumiria tant el desdoblament de la C-43 fins a Benifallet, com la de l'Eix de l'Ebre fins al Port dels Alfacs. I només caldria afegir desdoblar la N-420. Tal com ha explicat el senador Sabaté, aquesta opció és anàloga a l'antiga via romana que discurria per un corredor natural, una opció molt més adequada medioambientalment que el fet de fer un nou traçat que hauria de passar necessàriament pels Ports a Morella, un pas molt més difícil de superar orogràficament.
D'altra banda, també han recordat que tant València com el Camp de Tarragona ja estan connectats amb l'Aragó mitjançant vies ràpides de comunicació.

Sabatè ha insistit en la importància d'aquesta connexió per recuperar el paper històric de cruïlla de les Terres de l'Ebre i ha insistit en què cal treballar per la doble sortida, per l'eix de l'Ebre i la N-420.

Reunió a Gandesa
Les accions per aconseguir la sortida de l'A-68 al mar per l'Ebre i la N-420 continuaran. Així, José Luis Mora ha anunciat que aquest mes d'abril es realitzarà una trobada de suport a l'opció catalana a Gandesa, a la qual estan convidats tots els alcaldes, els parlamentaris i els delegats del Govern a l'Ebre i a Tarragona per tal de mostrar l'adhesió al document conjunt que han redactat les quatre cambres (Tortosa, Reus, Valls i Tarragona) en què es reivindica la doble sortida per Catalunya de l'A-68.

dilluns, 16 de març del 2009

Amb l'esforç de tots

A la plaça del “Pou Bo” s’hi parla de tot. Joves i no tan joves hi passen per la mateixa, uns s’asseuen i fan la xerrada, d’altres s’aturen un moment, però a tots els preocupa el mateix: la crisi econòmica.

Els més vells diuen que no recorden cap crisi tan forta com aquesta, o almenys que se’n parli tant i tant, i mira que se n’han vist de grosses. Com la de l’any de la gelada on molta gent va marxar dels pobles a fer fortuna fora, si més no per poder subsistir. Però la globalitat fa que aquesta sigui per tot arreu, i que abarqui a tots els sectors econòmics, i que per tant potser el lloc més segur per sobreviure sigui quedar-se al mateix poble.

Són moments difícils per culpa d’una crisi global, a la qual li hem de donar respostes locals. A Aquells que defensaven la globalitat i que el mercat tot ho arregla no se’ls veu treure pit per cap lloc. Quina és la recepta econòmica global que ens aporten? La resposta la donen ells mateixos: involucrar als governs amb ajuts als diferents sectors econòmics que per alguna cosa creen llocs de treball per fer-se més grans.
Imaginació al poder. Però al poder polític perquè el poder econòmic es veu que no en té. I vet aquí on s’han de donar respostes Locals a la crisi Global i col·lectiva. El desafiament al que ens enfrontem és també col·lectiu, ens implica a tots i compromet el futur del nostre país i el benestar, durant els propers anys. Atenent al principi de subsidiarietat és que el Govern de Zapatero ha posat en marxa el Fons Estatal d’Inversió Local amb una dotació per a les Terres de l’Ebre de més de 32 milions d’euros, per a fer obra publica que donarà treball a més de 1000 persones i amb aquestes obres millorar la qualitat de vida dels nostre ciutadans en crear nous equipaments públics i millorar els existents.

Tota una sèrie de mesures encaminades a incentivar la contractació i que les empreses no perdin treballadors. I també a mantenir i incrementar la cobertura per desocupació , sigui quin sigui el nombre de desocupats al que s’arribi.

Mesures que tenen per objectius: - L’estabilitat del sistema financer. Per a què hi hagi una reactivació econòmica és imprescindible l’estabilitat prèvia dels mercats financers . – Que torni a arribar el crèdit a empreses i famílies. Línies ICO i mesures fiscals per a afavorir empreses i famílies. –Manteniment i recuperació de l’ocupació. Fons Estatal d’inversió local i Fons especial de l’Estat per a l’estímul de l’economia en ajudar a sectors concrets de l’activitat.- Austeritat en la despesa corrent per a mantenir la despesa social . – Reducció de la despesa corrent dels Ministeris i congelar els sous del Govern i dels alts càrrecs, així com una reducció addicional de les despeses no financeres previstes.

Aquestes són les propostes de treball i esforç conjunt que aporta el Govern de l’Estat, què és al qui li pertoca el lideratge, receptes encaminades a superar la crisi. Però aquesta només es superarà si tots treballem junts, Forces Polítiques, Agents Socials, Comunitats Autònomes, Diputacions i Ajuntaments.

Francesc Josep Miró Melich.
Alcalde de Godall i diputat provincial pel PSC.

dimecres, 11 de març del 2009

El Parlament instarà al Govern de l'Estat perquè la connexió de l'A-68 es faci per l'Eix de l'Ebre i la N-420

La Comissió de Política Territorial aprova l'esmena defensada per la diputada Dolors López a una proposta de resolució de CiU que només demanava la conversió en autovia de la carretera N-420

La diputada Dolors López ha estat l'encarregada de defensar avui una esmena proposada pels tres grups que donen suport al Govern, PSC, ERC i ICV per tal que una proposta de resolució de CiU, que només demanava la conversió en autovia de la carretera N-420, incorporés que la connexió de l'autovia A-68 des de Valdealgorfa al corredor del Mediterrani es faci també per l'Eix de l'Ebre.

La diputada ha basat la seva argumentació amb el fet que es tracta de dues propostes que no són incompatibles. “La connexió de l'Aragó amb el corredor del Mediterrani per la C-12 és de vital importància per a les Terres de l'Ebre així com també ho és la connexió per la N-420, que a través de la Terra Alta i la Ribera de l'Ebre dóna sortida pel Camp de Tarragona. Hem de fer front comú per tal de defensar aquesta solució davant la mobilització que s'ha produït en altres zones que han reclamat legítimament altres opcions”.

La proposta esmenada ha estat aprovada per unanimitat en la Comissió de Política Territorial celebrada aquest matí.

dilluns, 9 de març del 2009

De la paritat numèrica a la democràcia paritària

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
8 de març de 2009
Manifest 8 de març de 2009



Les dones i els homes socialistes commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones.

Un dia ple de reivindicacions i d’esperances. La situació actual de crisi econòmica fa que l’assentament d’un nou model econòmic i social més equitatiu i igualitari esdevingui més imprescindible que mai, i en aquesta necessària transformació l’experiència, els coneixements i els valors de les dones han de tenir un paper protagonista.

Les polítiques progressistes dels darrers anys han significat un avenç importantíssim quant als dret de les dones. Els diferents governs socialistes han construït un marc legislatiu que ha situat aquests drets en l’agenda política. Avui, la Llei integral contra la violència de gènere ens permet disposar de més instruments i més recursos per lluitar contra aquesta xacra intolerable. A Catalunya, el desplegament de la Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista suposarà la implementació d’una àmplia xarxa de serveis i recursos per a les dones a tot el territori. La Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones i el procés actual de definició de la Llei d’igualtat catalana ens fa donar un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la
igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d’igualtat en tots els àmbits socials.

El respecte al dret de les dones a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva es farà realitat amb una legislació que garanteixi un avortament legal, segur i accessible a totes les dones tal i com ens marquen les diferents conferències internacionals de Nacions Unides i les resolucions del Parlament Europeu.

Les fites aconseguides són moltes, no ens podem permetre ni un pas enrere. En aquesta
època de crisi és fonamental seguir treballant amb l’horitzó de la justícia social i laigualtat d’oportunitats com a garantia de manteniment de l’estat del benestar.

Les dones i els homes socialistes ens vàrem declarar feministes en el darrer congrés del nostre partit. Així doncs, pensem que hem de seguir avançant en l’aprofundiment democràtic, hem de passar de la paritat numèrica a la democràcia paritària. Perquè es tracta de què moltes dones, a més d’accedir a llocs de responsabilitat, puguin exercir el poder amb les condicions necessàries i sense cap tipus de discriminació, en l’àmbit públic i en el privat.

Creiem fermament que s'ha de reconèixer el temps, la seva gestió, com un nou dret de ciutadania. Només donant valor a la vida quotidiana de les persones aconseguirem vèncer aquesta crisi i construir una societat on els valors d’igualtat, equitat i paritat siguin els fonaments bàsics de la convivència.

El projecte socialista per a la construcció d'una societat basada en la igualtat, l’equitat i la paritat, és un camí en el que és cabdal el compromís i la complicitat dels homes.

Aquests homes, que com varen fer les dones fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí. Aquests homes que estan construint unes noves masculinitats per contribuir i ser partícips, juntament amb les dones, en la construcció d’una societat més justa. Una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir en equilibri totes i cadascuna de les facetes de la vida.

divendres, 6 de març del 2009

L'Oficina, a Sant Jaume d'Enveja


L'Oficina Parlamentària del PSC a les Terres de l'Ebre va reunir-se ahir amb l'alcalde, Joan Castor Gonell, i el grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja en el marc de les visites que l'Oficina realitza als diferents municipis de les Terres de l'Ebre. A la reunió, hi van assistir Francesc Miró, secretari d'Acció Parlamentària del PSC a les Terres de l'Ebre i diputat provincial, la diputada al Congrés Lluïsa Lizárraga, el senador Joan Sabaté, les diputades al Parlament Núria Ventura i Dolors López, i el secretari de Política Municipal del PSC a les Terres de l'Ebre, Manel de la Vega.

El món dels Transgènics

L’arribada al Parlament de Catalunya de la Iniciativa Legislativa Popular (I.L.P.) que és una proposició de llei per la prohibició dels cultius de productes agrícoles modificats genèticament, fica en evidència que hi ha un gran debat a Catalunya i al món sobre els transgènics.

La proposta de la Comissió Europea d’obligar a l’aixecament de la moratòria del conreu de dues varietats de panís transgèniques a Àustria i Hongria, i la votació negativa per part de 20 països, entre ells Espanya, a aquesta proposta, dóna idea de la important discussió i la dificultat de ficar-se d’acord, en un camp en el que resulta complicat tenir un debat tranquil, equilibrat i serè.

És també evident que fa falta informació per crear cadascú la seva opinió, un 37’22 % de la gent diu que no sap que són els transgènics, i un 95’2 % diu que s’informa insuficientment.
Pot ser per aquesta falta d’informació o no, la gent pensa en un 43’9 % que els productes transgènics són un risc per a la salut, és això una previsió vers uns productes desconeguts? Pot ser que sí. El que és clar és que sigui o no sigui, hem de saber-ne més per tenir opinió i posició primer individualment i després com a col·lectiu.

A Catalunya, de plantacions transgèniques només n'hi ha de panís, concretament és la varietat MON 810, que té com a característica la resistència al “taladre”, una de les principals plagues del panís a Catalunya, 20.447 hectàrees sembrades que representen un 48’37 % del total, es a dir, Déu n'hi do el que els pagesos fan servir aquesta varietat.

El debat està servit i el Parlament de Catalunya haurà de tenir una posició, eminentment política, ja que legalment a Europa una regió no pot prohibir el seu ús i el seu conreu. Està clar, però, que el pes polític de l’opinió de Catalunya és importantíssim a nivell de discurs i desenllaç d’aquest trencaclosques científic, moral i econòmic.

He dit econòmic, i és que és més que evident que darrera de tot plegat també hi ha una repercussió econòmica, el món de les llavors, el món de la investigació, el món dels recursos per acabar amb la fam o la simple alimentació també de la ramaderia.

Sóc dels que pensa que és un debat important i que la nostra contribució ha de ser positiva, no podem fer un debat de sentiments, sinó que l’hem de fer seriós i rigorós, perquè en una Catalunya que vol ser un referent mundial en recerca i investigació no es pot caure en cap mena de menyspreu a l’evolució científica, clar que sempre pensant en que ha de ser segura i sostenible, al temps que en cap cas ha de beneficiar als grans en detriment del més febles.
Jo sóc uns dels que hores d’ara no tinc les coses prou clares i que la meva opinió la tinc dividida, és però evident que tots plegats hem de fer un esforç per prendre la decisió adequada pensant en aquest món, món dels transgènics al món.

JOAQUIM PALADELLA CURTO
Diputat al Parlament i portaveu del PSC a la Comissió d'Agricultura

dimecres, 4 de març del 2009

Com va per Madrid?

Aquesta és la pregunta que normalment em fa la gent quan coincidim en algun lloc. La resposta permet explicar moltes coses:
- Les relacions PSOE-PP són en aquests moments molt tenses, més que res perquè els populars volen tapar amb una cortina de fum la presumpta trama de corrupció i d'espionatge que tenen en alguns del ajuntaments del PP.

-La gran preocupació que hi ha per la crisi i l’augment de l’atur, que va portar la setmana passada al President a oferir, per una part, un gran pacte a les forces polítiques, els agents socials, les comunitats autonòmiques i els ajuntaments, per treballar junts, pacte que per cert el PP no va acceptar, i, per un altra, a la presentació d’una sèrie de mesures per tal de mantenir i incrementar la cobertura per atur, sigui quin sigui el nombre d’aturats, i per incentivar la contractació.
-La vaga dels jutges és un altre dels temes que aquesta setmana ha tingut molta rellevància i que aprofitant aquest escrit m’agradaria explicar.
Els jutges no són uns treballadors a l’ús, encarnen un dels tres poders de l’Estat (legislatiu, judicial i executiu). Seria impensable una vaga de diputats o de ministres.

La vaga es fa tot just quan tenim el Govern que més ha invertit per tal de modernitzar la justícia. Cap jutge ha pogut refutar que aquest govern és el que més places de jutges i fiscals ha creat en una sola legislatura (més de mil places) o que s’ha duplicat la inversió arrossegant des de fa molt anys, però també és cert que el govern de Rodriguez Zapatero ha començat a solucionar-los des de la legislatura passada tal i com figura al programa electoral .

La partida destinada a la modernització al 2008 va ser de 67 milions d’euros, al 2009 es destinaran 72 M€ per aquest concepte, als que s’han d’afegir 20 milions d'euros addicionals compromesos el passat mes de gener.

Durant l’any 2008, 2.153 funcionaris van rebre formació continuada. Es van admetre 90.000 sol·licituds per a places de treballadors més les 450 de secretaris judicials convocades al mes de juliol de 2008 .

Una de les reivindicacions fa referència a les millores salarials. Per a 2009 s’ha previst un increment de les retribucions en un 5%. Més del doble que la resta de funcionaris, que tindran un 2%. Un increment del 20% de la quantia destinada a les guàrdies i un augment més important per al jutges de guàrdia als jutjats de violència vers les dones.

Aquest govern ha augmentat des de 2004 un 50% la inversió en Justícia i per al 2009 té previst un 10% (1.619 M€). L’increment, la passada legislatura, va ser del 10,4%. La despesa que els Pressupostos Generals de l’Estat destinen a Justícia no és comparable al d’altres països del nostre entorn, ja que les competències estan transferides a les comunitats autònomes. La despesa acumulada en Justícia (Estat+CCAA) és similar a la de la majoria de països de la U.E.
M’agradaria haver aportat una miqueta de llum sobre una vaga que ens ha afectat a totes i tots i continuar cada cert temps explicant COM VA PER MADRID?

Lluïsa Lizàrraga
Diputada al Congrés pel PSC