divendres, 28 de setembre del 2012

El dia després de la independència

Sóc rapitenc, per tant ebrenc i en conseqüència català. Ho són la meua filla, els meus pares, com també ho eren els meus iaios i els meus “revés-iaios”. Això, que en principi no és cap mèrit ni demèrit, sí que em permet creure que puc tenir el mateix “pedigrí” que qualsevol altre català del cor de Catalunya, de la Plana de Vic, del Pirineu, del Vallès o de l'Empordà. He de confessar que en els llunyans anys estudiantils, vaig abraçar els postulats del Moviment en Defensa de la Terra (MDT). I a banda de tota la literatura, panegírics, símbols i emblemes independentistes, solia visitar els llocs de culte Nacional. De Montserrat a Ripoll, Santes Creus i Poblet; Molló i Prats de Molló, Núria, Cardona, Sau o el Fossar de les Moreres. I em colpia estar davant la tomba de Guifrè el Pilós, de Jaume I o de l'estatua de Rafel Casanova. Em meravellaven les gestes dels almogàvers i somniava amb l'imperi que arribava a Atenes i Neopàtria. El Tirant lo Blanc em semblava més engimyós que el mateix Quixot, la Renaixença millor que la Generación del 27 i Llach, per suposat, molt millor que Serrat. Considerava inadmissible que vulguessin imposar des del Llobregat la Feria de Abril, quan ja teníem el festival d'havaneres de Calella de Palafrugell. I el “Cavall Fort” li donava 100 patades al “Capitan Truneo”, “El Guerrero del Antifaz o “Roberto Alcazar y Pedrin”

No obstant això, fa mesos que vaig una mica perdut. I donat el to seriós que les circumstàncies ens estan portant, voldria fer unes reflexions que penso estaran a l'alçada de la gravetat dels moments “històrics” que estem vivint.

Ara, que tots els catalans som independentistes, quan surto de les fronteres del meu país petit, he de sentir-me certs improperis dels malvats espanyols, que em titllen de “separatista catalan” i de facto m'exclouen de la Grande y Libre de la que ells formen part. Per altra banda, a casa meua, i donat que em declaro federalista, també em sento exclòs de la meua pertinença al col·lectiu que configura el Poble de Catalunya i que ni el meu “pedigrí” és suficient per absoldre'm dels meus pecats. I és aquí quan m'assalta la primera gran pregunta: Es devien sentir així els apàtrides que als camps d'extermini eren identificats amb uns símbols concrets a l'espatlla del seu pijama de ratlles? Perquè, evidentment, atenent a declaracions de grans referents de la cultura catalana -com ara Joel Joan- els botiflers, traïdors a la Pàtria, algun dia hauríem de ser jutjats pels nostres crims.

I la segona pregunta que em ve al cap, no menys important: l'equip de futbol del meu poble, en una lliga Nacional Catalana, jugarà amb el Barça i podria participar en la Champions League? I continuen destorbant-me obscurs pensaments. I la sardana i els castells seran d'obligat ensenyament als col·legis i Instituts ? I què passarà amb els bous, les jotes i les rondalles? Seran solidaris els del nord amb els del sud? Arribarà l'aigua de l'Ebre a Catalunya o es quedarà a Mequinença ? Els soldats del futur exèrcit català, aniran en espardenya, trabuc i barretina? Què pensarien de tot plegat els nostres iaios que van deixar-se la pell -i alguna cosa més- a Cavalls i Pàndols? Un cop reconeguts per l'ONU quantes ambaixades seran necessàries arreu del món? Quina condició legal establirem per als centenars de milers de persones no nascuts a Catalunya? I quina serà la nostra llum i guia després de Prat de la Riba, Macià, Companys, Pujol i Artur Mas ?

Com veieu m'agobien tantes i tantes incògnites i pensaments ... M'agobien  tant, que ni tan sols altres futileses em preocupen. L'atur, les retallades socials, mèdiques, educatives, de la funció pública, de la dependència, reforma laboral, control dels ajuntaments, llei d'estabilitat pressupostària, pujada de l'IVA, de la gasolina, del gas, de la llum, de l'aigua, de les taxes universitàries, dels medicaments, l'enèssima llei d'educació ..... En fi, totes aquestes coses han deixat de preocupar-me. I és que, de fet, el dia després que Catalunya sigui independent, s'acabarà arreglant tot màgicament. Fins i tot, la pesada de la prima de risc haurà fotut el camp. Només cal que us fixeu que en economies més fortes que la nostra (que encara que poques, alguna n'hi ha) tots aquests problemes no existeixen. I quan a França, Alemanya, EUA o Japó toquen l'Himne Nacional i hissen la bandera del país, misteriosament qualsevol problema que pugui tenir la ciutadania s'arregla i tots són feliços. El que encara no sé, és si com en els contes, també mengen perdius. El dia que siguem independents, suposo que ja ho averiguarem.

Josep Pitarch
Portaveu PSC a l'Ajuntament de la Ràpita

dijous, 27 de setembre del 2012

El govern municipal d'Ulldecona (PP-UGI-CiU) rebutja una moció socialista per ampliar les prestacions del Pla Prepara

Núria Ventura denuncia la passivitat dels governs de CiU i PP en polítiques d'ocupació

El ple d'Ulldecona va rebutjar dilluns, amb els vots del govern municipal (PP-UGI-CiU), 
una moció presentada pel grup Socialista instant el govern central a reimplantar el programa Prepara, amb la intenció de promoure la transició a l'ocupació estable i la requalificació professional per a les persones desocupades. 

Segons denunciava la moció, la retallada en polítiques actives d'ocupació per part del govern espanyol i del govern català ha deixat milers de persones en una situació límit i, per això, es demanava ampliar la cobertura d'aquest programa a tots els joves i persones vulnerables que n'han quedat fora després de la darrera modificació del govern del PP. Així mateix, s'instava el govern català a empendre mesures urgents per combatre l'atur juvenil i programes d'ocupació específics per a les persones joves excloses de l'actual Prepara i que continuen tenint dificultats per trobar feina.

La portaveu Socialista i diputada al Parlament de Catalunya, Núria Ventura, ha denunciat la passivitat amb que el govern de CiU i el del PP afronten una verdadera xacra social com és tenir el 50% de la població jove aturada i sense cap possibilitat de trobar feina.

dimecres, 26 de setembre del 2012

Joaquim Paladella: “Estem disposats a negociar i parlar, però la residència de la gent s'ha d'obrir ja”

L'alcalde de Batea es reunirà amb el conseller Cleries el proper 5 d'octubre i adverteix que no "s'aixecarà de la taula" fins que no hi hagi un acord

L'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, ha deixat clar avui que des de l'Ajuntament, i amb coordinació amb el poble, s'activaran tots els mecanismes per tal que la residència per a la gent gran es posi en funcionament ja. Així ho van decidir en el ple ordinari celebrat dilluns passat després que el govern de la Generalitat hagi incomplert reiteradament les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya perquè es concertin les 60 places que hi ha previstes.

Durant el ple es va aprovar una moció instant, entre altres, al conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, a complir el conveni i les resolucions del Parlament. També es va acordar traslladar la queixa al Síndic de Greuges. A partir d'aquí, la data límit que s'han posat és el 5 d'octubre vinent quan tenen prevista una reunió amb el conseller. “Estem disposats a parlar i negociar, si convè a avançar diners, però farem tot el que sigui possible perquè la residència s'ha d'obrir ja”. En aquest sentit, ha estat molt contundent. “Esperem arribar a un acord durant la reunió amb el conseller, si no és així potser no ens aixecarem de la taula”.

Paladella ha insistit que la residència de Batea és un equipament altament necessari no només per al municipi sinó per a les Terres de l'Ebre, atès la important llista d'espera que hi ha actualment. A més, ha repetit que no entèn que a altres municipis se'ls hagin concertat ja les places i ha criticat una vegada més la discriminació negativa del govern de CiU cap al territori.

El PSC critica la nova pujada de l'IBI a Amposta, que ha augmentat més del 100% els darrers deu anys


Critica la desconnexió de CiU amb la realitat del municipi, amb més de 2.000 persones a l'atur i famílies amb serioses dificultats econòmiques

El PSC d'Amposta ha estat molt crític i ha denunciat amb contundència la nova pujada de l'IBI (contribució) al municipi perquè grava encara més a la ciutadania en un moment d'extrema dificultat. La gravetat radica també en què l'impost porta una pujada acumulada de més del 100% en els darrers deu anys, amb exemples prou gràfics com que l'any 2002 es pagaven 200 euros mensuals per un pis de 90 metres quadrats i avui se n'han de pagar més de 400.

Per tot això, els socialistes han titllat Manel Ferré i el govern de CiU d'estar completament desconnectats i allunyats de la realitat al municipi. “Més de 2.000 aturats a Amposta, rebaixes dels sous d'un 20% en els nòmines en els darrers anys, baixades generalitzades de les facturacions de les empreses, previsió de congelació de les pensions, moltes famílies sense cap ingrés i retallades generalitzades obligaven, com a mínim, a congelar els impostos i, si era possible, a baixar-los”, ha argumentat el portaveu del grup, Antoni Espanya.

L'objectiu d'aquesta nova llosa per a les butxaques dels ampostins i ampostines és aconseguir els 250.000 euros per quadrar els pressupostos del 2013. En aquest sentit, des del PSC se li ha recordat en més d'una ocasió a Ferré que aquesta quantitat es pot obtenir eliminant els 100.000 euros del decret anual de gratificacions i revisant a la baixa els lloguers de locals que té concertats l'Ajuntament i que representen prop de 400.000 euros anuals.

Des del PSC és incomprensible, a més, que l'equip de govern, que en tenia possibilitat, no hagi reduït el tipus impositiu, “com s'havia fet en alguna ocasió en anys preelectorals” i que la majoria absoluta de CiU tombés la proposta socialista de bonificar el pagament avançat voluntari d'impostos. “Això permetria disposar de liquidat en la tresoreria municipal i no haver de recórrer a pòlisses de funcionament per finançar el dia a dia, amb el consegüent estavil d'interessos”, ha apuntat. El que sí que han aconseguit els socialistes és arrencar el compromís del govern perquè el rebut de la contribució del segon semestre no es giri al mes de setembre, atenent que ja hi ha una important despesa familiar per la compra de material escolar. “Si toquessin de peus a terra no els ho hauríem hagut d'advertir”

dimarts, 25 de setembre del 2012

El govern d'Ulldecona deixa sense subvenció la Banda de Música i la Fundació Ulldecona

  Foto: www.fundacioulldecona.com

El PSC felicita els alumnes de l'Institut que van rebre ahir a la nit el reconeixement del Ple

El govern municipal d'Ulldecona (PP-UGI-CIU) ha deixat a zero la partida de subvenció a la Fundació Ulldecona i a la Banda Municipal de Música. La primera partida estava consignada en 30.000 euros i la segona en 24.000 euros i, sense previ avís a cap de les entitats afectades, se'ls ha eliminat aquesta subvenció per aquest any 2012. Segons ha denunciat la portaveu socialista i diputada al Parlament, Núria Ventura, "fa uns mesos denunciàvem la falta de sensibilitat d'aquest govern respecte a polítiques socials i al teixit cultural i educatiu del municipi, i avui, lamentablement, aquest fet demostra que això va en augment, perquè li hem de sumar la deslleialtat que suposa no haver-ho ni comunicat als afectats". 

En la modificació de pressupost el govern retalla 395.100 euros en diverses partides com aquestes dos o més de 120.000 de retallada en camins, per posar-ho a partides com enllumenat públic, manteniment de via pública, subministrament d'energia en diversos edificis municipals, carburants o indeminitzacions per dedicacions dels regidors/es.

Reconeixement públic a petició del grup municipal Socialista   

D'altra banda, el Ple de l'Ajuntament d'Ulldecona celebrat ahir en sessió plenaria de caràcter extraordinari  va servir per fer un reconeixement públic a diversos alumnes de l'Institut Manuel Sales i Ferré de la població, a petició del grup municipal Socialista. En el darrer ple, Ventura va demanar al consistori que inclogués aquest reconeixement en l'ordre del dia amb la finalitat de valorar l'esforç que tots aquests estudiants van fer l'any passat, rebent premis i mencions arreu del país. Segons Núria Ventura, "aquests jóvens són un exemple a seguir i és de justícia reconèixer la seva vàlua i el seu esforç, així com agrair-los que portin el nom de l'institut i el d'Ulldecona arreu del país".

Han rebut el reconeixement de l'Ajuntament, Alba Sauch Labernia, que va ser distingida el passat juliol per la Generalitat de Catalunya per haver obtingut una qualificació superior a 9 en la fase final general de les Proves d'Accés a la Universitat; Núria Querol Balagué, que va rebre una menció honorífica del 9è premi Argó de la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball de recerca; Aida Ferré Tomàs, el 3er premi de la Universitat Rovira i Virgili també pel treball de recerca; Júlia Tena Vidal, el 2on lloc del I Premi IDECE, i un grup format per Marilena Budan, Georgiana Caldarariu, Paula Callarisa, Pep Roig, Pau Sorlí i la professora Amada Rodríguez, que van rebre una menció pel seu vídeo "La caiguda més lenta" al concurs Xperimenta 2012 de la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. Així mateix, la directora de l'Institut, Pilar Aparicio, ha rebut també el reconeixement en nom del propi centre.


divendres, 21 de setembre del 2012

Les polítiques econòmiques han d'estar al servei de les persones

Que cadascú anem a la nostra no és un fet rellevant, però les conseqüències que comporta, sí. Només quan anem tots a una, quan fem pinya, és quan ens en podem sortir més ben parats. Els que ens manen, que no governen, ho saben bé, per això fomenten cada dia més l’individualisme. Estem en una etapa de retrocès democràtic de conseqüències il·limitables. Tots els avenços socials, que tant ens han costat aconseguir, els estan desmantellant sota el parany de la crisi econòmica. I la reacció que tenim és la de resignació per allò que en diem “no hi ha res a fer“. Doncs, no és cert! No tot s’hi val!

La gent, els ciutadans i les ciutadanes, amb el nostre esforç i amb els impostos que paguem, contribuïm al sosteniment d’aquest model social, basat en la solidaritat i en la igualtat d’oportunitats. Si no és així, per què paguem, si quan les coses van mal dades no tenim un coixí que ens ajudi a superar aquest temps difícils?

Les societats si volen avançar es regeixen pel principi de redistribució de la riquesa, per via dels impostos. Avui a Espanya i a Catalunya aquest principi tan elemental s’ha trencat: crec que no hi ha ningú que pugui enumerar un sola mesura impositora dirigida a que aquells que més guanyen paguin més, en proporció. Ara bé, n’hi ha moltíssimes dirigides als de sempre.

No hi ha diners, que jo sàpiga no n’hi ha hagut mai. O ara resulta que tots érem rics. Si més no, gairebé tots tenim una hipoteca. Ja esta bé dir que tots vivíem per sobre de les nostres possibilitats. Molta gent s’ha endeutat d’acord amb les seves possibilitats, o és que les entitats financeres a les que tots rescatem no han fet mals negocis? I ara els que paguem aquests mals negocis som els de sempre.

Aquí anava! Els nostres impostos, ara, serveixen per pagar les malifetes, els mals negocis dels bancs. I conseqüentment no hi ha diners per a destinar-los a l’essencial que no és altra cosa que tothom tingui accés a un nivell de benestar mínim que ens iguali a tothom. No tot si val! I ara ho hem de reclamar més que mai. Un resultat electoral, per molt ampli que sigui, no valida per fer el que es vulgui o incomplir totes les promeses. Ara, que ja ho diu la dita popular: les promeses són per a incomplir-les, paraula de Rajoy.

Francesc J. Miró Melich
Alcalde de Godall
Secretari d’acció política PSC-TTEE

dijous, 20 de setembre del 2012

El PSC reclama que s'urbanitzin els terrenys recuperats a Renfe

Insta al govern a iniciar la tramitació per al desdoblament de l'eix de l'Ebre al pas per Tortosa després de l'aposta per un traçat urbà i que s'hagi descartat la variant

El PSC de Tortosa ha instat avui al govern de CiU a posar-se a treballar en la urbanització dels terrenys recuperats a Renfe després de gairebé sis anys “d'absoluta paràlisi” per iniciar la necessària transformació de l'Eixample tortosí. Els socialistes consideren que després de la retirada dels tramats de la línia de ferrocarril, fruit d'una actuació de llarg abast planificada i signada pel govern socialista, és el moment d'urbantizar els terrenys perquè Tortosa “no perdi el tren de la modernitat i es doti dels serveis que precisa”.

En aquest sentit, ha recordat que el 2006, després de 20 anys de governs de CiU el govern socialista a Tortosa va signar un conveni amb ADIF que repesentava la recuperació per a la ciutat de més de 22.000 metres quadrats. El projecte contemplava una edificabilitat de més de 24.000 metres quadrats (en vertical) amb un 55% per habitatges i un 45% per a usos lúdics, comercials i terciaris, que incloïa els 6.000 metres quadrats de superfície comercial recollits en el POEC. A més, preveia la construcció del gran aparcament del centre, una llarga reivindicació a la ciutat. “Aquesta és una bona oportunitat de creixement i de transformació de Tortosa amb la unió de les dues parts de l'eixample noucentista”, ha emfatitzat el portaveu del grup, Antoni Sabaté.

Els socialistes també s'han referit avui a l'anunci del govern sobre la proposta per desdoblar l'eix de l'Ebre al seu pas per Tortosa. “Més enllà de les consideracions que en cap cas es farà una variant, i serà un desdoblament que afectarà a la trama urbana, i sense voler entrar en paradoxes com veure al senyor Bel beneint un projecte que només fa un any va titllar de voler fer viatges a la Lluna, volem que aquesta obra es tiri endavant ja”, ha reclamat Sabaté. En aquest sentit, els socialistes celebren que ja s'hagi pres una decisió, però han anat més enllà i han instat al govern de la Generalitat a que es publiqui l'estudi de traçat, que es redacti el projecte executiu i que “sense perdre temps es licitin i adjudiquin les obres perquè és una obra de gran transcendència per a Tortosa i les Terres de l'Ebre”.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Unitat Planera denuncia davant Governació que el govern de CiU només ha convocat un ple ordinari durant aquest mandat

El regidor socialista, Fernando Llombart, assenyala que aquesta pràctica atempta contra la qualitat democràtica i dificulta la tasca de control de l'oposició

El grup municipal d'Unitat Planera, coalició formada pel PSC i ERC a Santa Bàrbara, ha presentat una denúncia al departament de Governació de la Generalitat després que el govern municipal (CiU) només hagi convocat un sol ple ordinari des de l'inici de l'actual mandat, concretament, l'octubre passat. Totes les convocatòries han estat extraordinàries amb el consegüent prejudici pel que fa a la tasca de control de l'oposició, ja que, a més, el govern no ha acceptat inloure en aquestes sessions l'apartat de control al govern, o sigui els corresponents precs i preguntes. 

Es dóna la circumstància, a més, que com que no hi ha plens ordinaris, encara no ens han respost a les preguntes que els vam fer en el ple de l'octubre de l'any passat”, ha assenyalat el regidor socialista, Fernando Llombart, que ha mostrat la seva indignació pel que considera un atemptat a la qualitat democràtica al municipi. “Nosaltres representem una part important del poble que ens va donar la seva confiança i estem obligats a exercir la fiscalització de l'acció de govern en benefici de tots els planers i planeres”.

Després que el govern hagi desoït totes les demandes del grup per restablir la normalitat de les convocatòries dels plens ordinaris, que com a mínim s'haurien de fer cada tres mesos, Llombart ha assenyalat que s'han vist obligats a “fer una protesta oficial confiant en què des de Governació es cridi a l'ordre a l'alcalde i al seu govern”.

Es dóna la circumstància, a més, que la ràdio municipal només emet els plens ordinaris. “Els temes importants es debaten en els pocs extraordinaris que es fan, que no s'emeten per la ràdio, i no entenem quins són els motius”, ha lamentat. 
D'altra banda, el regidor ha recordat que Unitat Planera ja havia instat al govern i continuarà insistint perquè els seus membres es retallin no menys d'un 50% del sou atès que cal adequar-lo a la feina feta. “Com el mateix alcalde va dir, no es fan plens perquè no hi ha pràcticament temes a tractar ni obres a fer i, per tant, cal ser consegüents també en el sou a percebre”, ha reblat Llombart.

dimarts, 18 de setembre del 2012

El PSC reclama intensificar les mesures de prevenció i coordinació per evitar robatoris i agressions al camp


Els socialistes mostren en seu suport i solidaritat amb el pagès que va patir una agressió la setmana passada en la seva finca a Masdenverge

El PSC de l'Ebre ha reclamat al govern que s'intensifinquin les mesures de prevenció i de coordinació amb els sindicats, cooperatives, forces de seguretat i ajuntaments per fer front a l'onada de robatoris i agressions que s'estan produïnt al camp i que la setmana passada va tenir un episodi molt greu amb l'agressió que va patir el propietari galerenc Lluís Porta a la finca que té a Masdenverge. Es tracta d'un fet sense precedents que s'afegeix al malestar que viu el camp i que ja han denunciat en vàries ocasions els sindicats agraris.
Demanem al govern tota l'atenció a un sector que passa per una situació molt complicada i que s'agreuja amb aquests fets”, ha assenyalat la primera secretària del PSC de l'Ebre, Núria Ventura. També ha traslladat tot el suport i solidaritat a Lluís Porta, que es troba ingressat a l'hospital, i a la seva família.

El PSC dóna suport a l'Ajuntament de Batea en la denúncia per l'incompliment del govern amb la residència

El PSC de l'Ebre dóna suport a l'Ajuntament de Batea en el comunicat que ha emès avui en què denuncia l'imcompliment reiterat per part del Govern de CiU de les resolucions aprovades per la Comissió de Benestar i Família i del Ple del Parlament per a la concertació de seixanta places per la residència per a la gent gran que s'ha construït al municipi. La darrera resolució es va aprovar en el Ple del 5 de juliol passat instant al govern a concertar aquestes places abans de l'1 de setembre d'enguany.
L'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, considera que el més incomprensible de tot plegat és que no es respecti el mandat del Parlament. “El govern ha de complir les normes, perquè si no ho fa no està legitimat per tirar endavant cap normativa i difícilmen pot fer-la complir als ciutadans”.

Paladella ha anat més enllà i ha criticat el greuge que tornen a patit les Terres de l'Ebre amb un govern de CiU. “Si fa poc van obrir 45 places a Tarragona, per què no ho poden fer aquí, quan saben que hi ha unes llistes d'espera descomunals?”

Finalment,  ha anunciat que es convocarà el Ple de l'Ajuntament per a prendre les mesures oportunes.

COMUNICAT AJUNTAMENT DE BATEA
En data 9 de novembre de 2010, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Batea van signar un conveni amb l’objectiu de la construcció i posterior funcionament d’una residència per a la gent gran a Batea. En aquest conveni es marquen unes obligacions tant per l’Ajuntament com pel Departament de Benestar Social i Família.

Entre les obligacions signades, hi havia el compromís per part del Departament de la Generalitat de concertar les 60 places públiques un cop l’equipament estigués del tot acabat.

En data 20 de setembre de 2011 la Comissió de Benestar Social, Família i Immigració del Parlament de Catalunya acordar la Resolució de: “instar al Govern a concertar d’una manera immediata les 60 places de residència de gent gran del municipi de Batea”.

En data 17 de febrer de 2012 el Conseller de Benestar Social i Família comunica al Parlament que “la concertació de places de la residència per a la gent gran del municipi de Batea, es preveu que es durà a terme al llarg d’aquest any 2012”.

En la reunió mantinguda al mes de novembre del 2011 a Móra d’Ebre, representants de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Batea, el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i el Conseller de Benestar Social i Família, aquest darrer comunica i es compromet a concertar les places de residència dins del primer trimestre de 2012.

En data 5 de juliol de 2012 el Ple del Parlament de Catalunya aprova una resolució per la qual “insta al Govern a concertar les 60 places de la residència de gent gran de Batea abans de l’1 de setembre de 2012”.

Avui, transcorreguts tots els terminis abans indicats i transcorregut un temps prudencial, hem de manifestar, constatar i informar que el Govern de la Generalitat no ha complert amb els compromisos signats i contrets amb l’Ajuntament de Batea faltant al que és el respecte institucional i l’obligació de respectar tant el signat com la paraula donada.

També és molt important constatar l’incompliment de les resolucions aprovades per la Comissió de Benestar, Família i Immigració i del Ple del Parlament de Catalunya per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, així com de l’engany i la burla que suposa per al Parlament de Catalunya l’informe de Control de compliment signat pel Conseller Sr. Josep Lluís Cleries i Gonzàlez.

És per tot l’esmentat que l’Ajuntament de Batea vol fer saber:

  1. Lamentar la manca de seriositat i de mínim respecte institucional del Govern de la Generalitat que es demostra en aquests fets.
  1. Recordar al Govern de la Generalitat que la sobirania del poble de Catalunya recau en el Parlament de Catalunya, i que el Govern té l’OBLIGACIÓ DEMOCRÀTICA de respectar, el que és l’essència de la nostra convivència.
  1. La manca de compliment de les obligacions signades per part d’un Govern, porta a una situació d’inseguretat jurídica que fica al país en una situació d’extrema gravetat.
  1. Un Govern que no compleix ni allò signat ni la paraula donada, ni les resolucions del Parlament sobirà, no pot exigir als qui governa el compliment de les seves obligacions.
  1. Manifestar que els grans perjudicats d’aquest incompliment són la gent gran de les Terres de l’Ebre, que havent-hi una important llista d’espera i de necessitat de places de residència, veuen com el Govern torna, un cop més, a primar altres territoris abans de cobrir les necessitats mínimes i essencials d’aquestes les nostre terres i la nostra gent.
  1. L’alcalde de la corporació municipal de l’Ajuntament de Batea convocarà en la data més immediata possible, el Ple de la corporació municipal per debatre la situació creada i prendre les mesures que es creguin necessàries.

Ajuntament de Batea, 14 de setembre de 2012


Alfara inaugura el nou Museu Municipal


L'alcalde, Josep Mas, agraeix la tasca dels Bombers i el suport dels veïns en l'extinció de l'incendi que es va declarar a la finca de l'Ullal dins del Parc Natural

El govern d'Alfara ha enllestit ja les obres del nou Museu Municipal que va inaugurar el 24 d'agost passat coincidint amb les Festes Majors. Ara, un cop finalitzada l'obra, s'encarregarà el projecte de museïtzació.
Aquesta és una de les principals actuacions que s'han dut a terme durant aquest primer any de mandat, si bé, tal com assenyala l'alcalde, Josep Mas, “en un poble com Alfara, amb pocs recursos, s'han fet importants esforços per tal de mantenir els diferents serveis que ofereix el municipi sense incrementar el cost per a la ciutadania, com el servei de piscines a l'estiu o de gimnàs, entre altres.”
Entre altres obres, també cal assenyalar que s'ha acabat la primera fase del projecte per rehabilitar un espai situat als carrers Palmeral i de Dalt després que es produís l'enderroc d'un seguit de cases, i també s'han fet un seguit de millores a la plaça de l'Ajuntament. Quant a les principals prioritats de futur, Mas ha destacat el cobriment de la pista poliesportiva i l'arranjament de diferents carrers amb la renovació de tots els serveis.
Finalment, l'alcalde ha volgut destacar la bona tasca desenvolupada pel cos de Bombers així com agrair la col·laboració dels veïns del poble en l'extinció del foc que va cremar diumenge passat a la finca de l'Ullal, al Parc Natural.




dilluns, 17 de setembre del 2012

Martínez-Sampere: "Hem d'entomar el debat de la independència, amb rigor i serenor, perquè el PSC no és aliè al que afecta als catalans"


El PSC de l'Ebre va celebrar divendres passat l'acte d'inici de curs polític, que va estar presidit per la secretària d'Economia del PSC i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, Rocio Martínez-Sampere, i la primera secretària del PSC de l'Ebre i diputada al Parlament, Núria Ventura. Martínez-Sampere va apel·lar a treballar fort per afrontar un curs que serà “difícil, complex i carregat de reptes”.

La dirigent socialista va assenyalar que la manifestació de l'11 de setembre passat ha de servir per reflexionar. “Hem d'entomar el debat de la independència, amb rigor i serenor, perquè el PSC no és aliè al que afecta als catalans, i ho hem de fer des del valor de la democràcia, la llibertat, i la unitat civil”.

Martínez-Sampere va posar èmfasi en els reptes econòmics i socials. En aquest sentit, va assenyalar que el problema està en les polítiques de dretes, tant a Catalunya, a Espanya i a Europa, que confonen austeritat amb asfíxia. Segons la portaveu d'Economia del PSC, hi ha "altres maneres de fer les coses, amb unes polítiques amb un narrativa social més assenyada que no malmetin la cohesió social al nostre país.”

divendres, 14 de setembre del 2012

“Tenim un projecte viu i continuarem treballant des de l'oposició perquè la Ràpita sigui més el que tots volem”

El PSC trenca el pacte de govern amb CiU i passa a l'oposició després de deu anys governant, amb la satisfacció de la feina ben feta i haver contribuït a transformar el municipi

Tenim un projecte viu i continuarem treballant des de l'oposició perquè el futur del nostre municipi s'apropi més al que tots hem volgut i desitgem”. El PSC de la Ràpita ha obert avui una nova etapa al municipi, després de deu anys al govern, amb la renúncia a tots els càrrecs i el trencament, per tant, del pacte de govern assolit després de les darreres eleccions amb CiU. Els motius, la manca de coordinació i de comunicació, als quals s'hi afegeix el constant menysteniment al qual s'ha sotmès al grup Socialista. “Hem madurat molt aquesta decisió, perquè no és fàcil, però no podem mantenir-nos en un govern en què no hi ha una bona coordinació entre els seus integrants, en què hi ha sensibles desacords i en què hi ha una evident manca de comunicació amb l'alcaldia en temes de vital importància per al nostre municipi“, ha assenyalat el portaveu del grup, Josep Pitarch.
Els socialistes han deixat, per tant, les regidories que tenien delegades, Turisme; Serveis Socials; Governació, Interior i Seguretat; Ensenyament; Noves Tecnologies; Associacionisme, i Participació, a banda de la representació institucional en diversos organismes i institucions. “El que ens va motivar a formalitzar el pacte és treballar pel nostre poble, però quan no es té en compte la posició d'una de les dues parts que formalitzen l'acord, cal ser conseqüents i continuar aquesta feina, però des de l'oposició”.
Els socialistes tanquen, doncs, deu anys en què han estat als diferents governs a la Ràpita amb la satisfacció de la feina ben feta i haver contribuït a transformar el municipi. Pitarch ha deixat molt clar que el PSC es mantindrà fins al final del mandat a l'oposició des d'on es treballarà fort per construir l'alternativa que torni de nou un govern de progrés a la Ràpita. El portaveu socialista ha agraït el suport de l'assemblea de militants de l'agrupació local i de l'executiva de federació.


dijous, 13 de setembre del 2012

Acte d'obertura del curs polític a l'Ebre amb Rocio Martínez-Sampere

La secretària d'Economia del PSC i portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, Rocio Martínez-Sampere, participarà demà en l'acte d'obertura del curs polític del PSC de l'Ebre, que tindrà lloc a les 20.30 hores a la seu dels socialistes, a Tortosa. En acabar, assistirà a un sopar a Bítem.

El PSC d'Alcanar rebutja un pacte de govern amb CiU i PP

El PSC d'Alcanar, reunit en assemblea de militants dilluns passat, va rebutjar, de forma clara i contundent, un possible pacte amb CiU i PP que desbanqués l'actual govern d'ERC. A l'assemblea, hi va assitir un 62% de la militància, el 81% dels quals es van pronunciar contraris a una possible moció de censura.

Segons el primer secretari del PSC, Albert Alarcón, “el que toca ara mateix és fer un oposició crítica al govern d'ERC, que no està donant resposta a les necessitats dels canareus i canareves”. Aquesta situació és la que va provocar la sortida del govern dels socialistes el mes de juny passat.

divendres, 7 de setembre del 2012

Alcaldes i alcadesses socialistes de l'Ebre signen un manifest perquè la Diada reivindiqui i defensi el món local

La carta oberta municipalista s'ha enviat al president de la Generalitat exigint un nou model de finançament local i subratllant que el futur com a nació no reeixirà sense uns ajuntaments democràticament i econòmicament forts

Alcaldes i alcaldesses socialistes de les Terres de l'Ebre han signat el manifest municipalista, en el marc d'una acció conjunta del PSC a tot el país, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, en què es defensa i reivindica el paper del món local. La carta oberta municipalista s'ha enviat al president del govern perquè la Generalitat de Catalunya defensi els ajuntaments catalans, promogui un nou model de finançament local suficient i adequat, i confïi plenament en les polítiques i serveis que presten els ens locals, evitant les retallades que posen en perill aquests serveis.
En aquest sentit, el manifest recorda que els ajuntaments, “sovint amb més enginy que finançament, hem creat una extensa xarxa de serveis de proximitat, base sobre la que se sustenta el model de cohesió social i convivència del nostre país” i que, per tant, avui Catalunya no seria el que és si no hagués estat per la feina feta per les corporacions locals. Per això, els alcaldes i alcaldesses consideren que “el futur com a nació -sigui quina hagi de ser la forma que adopti com a conseqüència de la decisió del poble i les seves institucions democràtiques- no reeixirà sense uns ajuntaments democràticament i econòmicament forts”.
Josep Mas, alcalde d'Alfara, i un dels signants del manifest, ha destacat que cal estar al costat dels alcaldes i alcaldesses i de les entitats municipalistes, i de forma important dels municipis més petits “que és on ens trobem amb més dificultats per garantir els serveis més pròxims als interessos de la ciutadania”. En aquest sentit, ha deixat constància, com així es recull en el manifest, que “els problemes dels municipis són els problemes reals del país als quals cal donar solució per generar confiança amb les institucions i esperança en el futur”.

dimecres, 5 de setembre del 2012

El govern de Bel també es desentén de l'aparcament del Rastre

Ha confirmat al president de l'associació de veïns del Rastre que no es farà, un incompliment que s'afegeix al de Ferreries i al fracàs de l'aparcament del Carrilet

La confirmació per part del govern de Tortosa, després que ho anunciés el president de l'associació de veïns del Rastre, en el pregó de les festes del barri, que no es farà l'aparcament a la plaça Mossèn Sol ha aixecat de nou l'alarma, no només perquè és fer marxa enrere en una actuació necessària al nucli antic, sinó perquè és un nou capítol que se suma a l'erràtica política de Bel a la nostra ciutat. Així de contundent s'ha mostrat avui el grup Socialista a Tortosa davant l'incompliment d'una obra que havia d'estar enllestida, segons el govern, el març d'enguany i que se suma als dubtes a l'entorn de l'aparcament de la plaça Joaquin Bau i al fracàs del nou aparcament del Carrilet. A més, tal com ha assenyalat el portaveu del grup, Antoni Sabaté, el més greu de tot plegat és que l'adjudicació del contracte de l'aparcament anava lligada a l'ampliació de la zona blava de la ciutat, que compensava el sobrecost de l'aparcament, ampliació que el govern de Bel ja ha fet efectiva, amb el consegüent greuge per als veïns i veïnes i més en una situació econòmica com l'actual. “Caldrà veure què passa ara, ja que l'empresa ha obtingut beneficis abans de fer la part costosa de l'adjudicació, estarem molt amatents a aquesta situació i volem que s'assumeixin les corresponents responsabilitats ”.

Els socialistes també han lamentat que el govern desoís les advertències que el grup municipal ja els va fer en el ple d'octubre de 2010 quan es va dur a aprovació l'estudi de viabilitat de l'aparcament en què l'aleshores portaveu, Joan Sabaté, va assenyalar que l'actuació que es volia dur a terme “era complexa i d'una solució patrimonial difícil per no dir pràcticament impossible”. El temps ha donat un altre cop la raó als socialistes que mentre governaven havien iniciat els tràmits per a la construcció de l'aparcament del Casal Tortosí amb l'adquisició del solar, per part de la GUMTSA, aturat amb l'arribada al govern de CiU.

És una situació, a més, repetida, fruit de la improvisació i l'electoralisme que també s'ha confirmat amb el projecte de les piscines o amb l'aparcament del Carrilet. Aquesta cúmul de despropòsits i d'improvisacions constants, certifiquen que la majoria dels projectes ideats pel govern convergent a Tortosa van a la deriva. “Han pogut tirar endavant tot allò que ja van trobar encarrilat pels anteriors governs socialistes, però els projectes estrella de Bel s'han acabat estrellant”, ha reblat Antoni Sabaté, que ha afegit: “El programa de Bel està esgotat i cal pensar amb una alternativa, que amb esforç, perseverança i il·lusió volem encapçalar des del PSC”.